DOQ PRIORAT

alçada de la vinya: 100-700 m │hectàrees de vinya: 1.888 │pluviometria anual: 422 mm │temperatura mitjana anual: 15,7 ° │ viticultors: 618 │cellers inscrits: 37

Poques regions tan inhòspites i avares en la producció de raïm tenen tanta capacitat per elaborar vins excepcionals. La comarca del Priorat, tocant al sud amb l’Ebre i per les muntanyes del Montsant, terra endins, ofereix un paisatge abrupte, pedregós, i és una terra marcada per fites històriques i geogràfiques.

Els monjos de la cartoixa d’Escala Dei van ser els introductors de l’art de la viticultura en aquesta terra de pissarra a mitjan segle XII. Ells van ser, sens dubte, els veritables pater vinarius dels seus saborosos vins.

Al voltant d’aquestes pelades roques hi ha assentats petits nuclis rurals, veritables pessebres, i en els costals de migdia es conreen avui aquestes vinyes velles que han resistit el pas dels segles, sobrevivint en les escarpades vessants de les petites muntanyes que es succeeixen gairebé sense solució de continuïtat. Però avui tots coneixem el Priorat vitivinícola modern, la història i reconversió va començar a finals dels 80. Tot va començar a partir de les inquietuds d’un grup de bojos fanàtics com René Bardier, José Luís Pérez, Carles Pastrana, Álvaro Palacios i més tard Daphne Glorian, per fer grans vins clàssics en aquesta zona tan abrupta com aïllada i endarrerida, però amb una llarga tradició vinícola i, sobretot, monacal.

Van recuperar algunes vinyes centenàries de Garnatxa, van plantar noves vinyes de Cabernet Sauvignon, Merlot i Syrah en costers i terrasses, van acomodar humils cellers -algunes compartides- amb bones bótes, i van començar amb petites produccions de vins tremendament expressius, amb una poderosa personalitat marcada per la pobresa de la terra, el clima rigorós i el sabor del terroir. Tots tenien el seu vi, el seu “clos”: Mogador, Dofí, Martinet, l’Obac, que van intentar comercialitzar l’ampolla a 5.000 pessetes de les d’abans, era llavors difícil, i els seus esforços es dirigien gairebé exclusivament a l’exportació, que encara avui segueix sent el 50% del seu mercat. No obstant això, després d’anys de treballs ímprobes venir la recompensa: Álvaro Palacios va inventar l’Ermita, va arrasar en les taules de valoració de les millors guies mundials, i va néixer el mite. L’escassa producció i el seu preu astronòmic per als paràmetres espanyols -prop dels 400 € la collita de l’2001-, es va esgotar tan aviat va arribar al mercat. Ara, la veritat és que els moderns priorats es cotitzen en els millors mercats parisencs, londinencs i nord-americans, i els seus preus s’alternen amb els millors negres de món, inclosos els més afamats vins de Bordeus i Borgonya.

La primera DO Priorat es va establir el 1932, i l’actual Denominació d’Origen Qualificada (DOQ) es va aprovar a mitjans de 2009. La DOQ Priorat és l’única denominació d’origen qualificada a Catalunya, d’acord amb els processos i sistemes de producció que es segueixen en aquesta regió vitivinícola. Perquè una denominació d’origen pugui accedir a ser qualificada, han d’haver transcorregut, almenys, deu anys des del seu reconeixement com a denominació d’origen, i acreditar el compliment d’altres requisits, com establir un sistema de traçabilitat vitivinícola integral que abasti les parcel·les de vinya, les seves produccions de raïm, identificades per lots, el transport, l’elaboració, la criança o l’envelliment, l’embotellament, etiquetatge, l’embalatge i la comercialització. També garantir que els productes emparats per la denominació d’origen qualificada es comercialitzin exclusivament embotellats en els cellers que hi estiguin inscrits i ubicats a la zona geogràfica delimitada. Tot això passa per instaurar un sistema de control de qualitat i certificació dels vins protegits, des de la fase de producció fins que surtin al mercat, que inclogui un control organolèptic i analític per lots homogenis de volum limitat i de conformitat amb les característiques que han de reunir els vins emparats establert al reglament. D’altra banda ordenar que en els cellers inscrits solament tingui entrada raïm o most procedent de vinyes inscrites o vins procedents d’altres cellers també inscrits, i que s’elabori exclusivament vi, amb dret a la denominació d’origen qualificada. Per tot això, una Denominació d’Origen Qualificada garanteix l’origen del producte en la seva totalitat, mitjançant l’execució de tot el sistema de traçabilitat en origen, evitant així sotmetre els productes a unes condicions que no es consideren òptimes per al manteniment de les característiques de aquests vins.

Situació, clima i sòl

La Denominació d’Origen Qualificada Priorat és una petita regió muntanyosa situada al mig de les comarques de Tarragona. El massís de la serra de Montsant la delimita pel nord, a ponent hi ha la serra de la Figuera, per llevant la carena del Molló i pel sud el territori s’obre seguint el curs del riu Siurana aigües avall cap a l’Ebre. El riu Siurana i els seus afluents són l’artèria geogràfica principal de la zona, i provoquen un seguit de valls i petites planes gràcies també a la sinuositat geològica de les crestes i els vessants de les muntanyes.

El relatiu aïllament respecte de la influència de la mar i, al mateix temps, la protecció que ofereix la serra de Montsant als vents freds del nord, confereixen a la zona de la DOQ Priorat unes condicions climàtiques molt peculiars, marcades sobretot per les notables oscil·lacions tèrmiques entre el dia i la nit. Així, a l’estiu es poden assolir temperatures mínimes de 12 graus, mentre que les màximes poden arribar fins als 40 graus, encara que la superfície de la terra rocosa pot arribar a valors molt més elevats. La temperatura mitjana anual oscil·la entre els 14 i els 12 graus, de la part més baixa a la zona a peu de Montsant. La pluviometria mitjana anual se situa entre els 400 i 600 litres per metre quadrat, una mica més elevada a mesura que ens desplacem cap a l’est. Aquestes condicions climàtiques amb presència dels vents del nord-oest, que provoquen una evaporació ràpida de la humitat de la superfície, juntament amb la composició geològica del terreny i l’estructura especial del sòl, permeten que les arrels de la planta s’introdueixin entre els diferents fulls laminars que formen les pissarres. Aquestes condicions afavoreixen la maduració completa del fruit que permet la seva recol·lecció en el moment òptim i permet aportar als vins unes característiques inconfusibles respecte d’altres similars i propicien l’obtenció de vins de gran qualitat. D’altra banda, aquests sòls durs i el clima sec provoquen que el cep obtingui molt poc desenvolupament, el que facilita la baixa incidència de malalties.

Aquest territori ple de turons està format per materials de l’era paleozoica, principalment pissarres del Devonià i el Carbonífer (formades entre 416 i 318 milions d’anys enrere). Per tant, són les pissarres més antigues que es poden trobar a Catalunya actualment. Els sòls són poc profunds, normalment d’un sol horitzó i de seguida (a uns 10-15 cm) ja es troba la roca mare. Tenen un baix contingut en matèria orgànica i estan formats majoritàriament per la disgregació de les pissarres, que aquí reben el nom de llicorell o llicorella, unes pedres laminars i trencadisses de color de coure enfosquit, entre les quals penetren les arrels dels ceps en recerca d’humitat, aigua i nutrients. Per això, tota la zona de producció es caracteritza geològicament per sòls amb predomini de pissarres carboníferes, amb afloraments de roques hipogénicas, en estrats molt inclinats que constitueixen un conjunt de muntanyes de fort desnivell, pedregoses, sense valls ni planes intercalades, de manera que el cultiu de la vinya es fa difícil i costós i la producció és baixa, però adaptada perfectament a aquestes condicions.

Varietats

Aquí, el sòl està cobert per lames de pissarra i gruixudes pedres, la pluja és escassa i el sol reverbera a l’estiu sense cap clemència. Moltes vinyes, les millors, tant les noves com les més velles, s’han de treballar a mà, amb ajuda d’animals de càrrega i portadors que porten en els seus lloms les successives càrregues de la verema, on les produccions d’un quilo, o fins i tot menys , per cep, són les més habituals quan es busquen vins de qualitat. Avui en dia, el Priorat posseeix tan sols 1.900 ha de vinya, i és difícil que aquesta xifra augmenti perquè al seu voltant, com si d’un anell es tractés, s’ha creat la nova Denominació d’Origen Montsant. Tot això fa que els seus cellers siguin minúscules, amb unes produccions tan curtes que sembla que els seus vins tinguin una existència més virtual que real, amb molta artesania, tradició i, a més, modernitat.

Les varietats negres recomanades i les autoritzades són la Garnatxa Negra, Carinyena o Samsó, Garnatxa Peluda, Ull de llebre o Ull de Llebre, Picapoll Negre, Cabernet Sauvignon, Cabernet Franc, Pinot Noir, Merlot i Syrah. I en blanques destaquen la Garnatxa Blanca, Macabeu, Pedro Ximénez, Chenin Blanc, moscatell d’Alexandria, moscatell de gra petit, Blanquilla, Picapoll blanc i viognier.

Els vins

A més de la DOQ Priorat també coexisteix una altra supra denominació, “Vi de Vila”. Els Vins de Vila són aquells que s’han elaborat a partir de raïms d’una mateixa població, i són l’expressió del vincle d’aquests vins amb el territori. A principis de 2013, ja s’havien registrat més d’una vintena de Vins de Vila, una bona mostra de l’aposta per la qualitat i la tipicitat que continuen fent els cellers de la DOQ Priorat. L’objectiu d’aquest projecte és fer un pas endavant en la línia de reforçar la identitat dels pobles d’aquesta denominació d’origen reafirmant encara més els seus llaços amb els vins que es produeixen. De fet, una de les característiques dels vins del Priorat més valorades pels experts és la seva alta fidelitat a terra d’origen, és a dir, al terrer.

Els raïms Carinyena i Garnatxa negra són la base dels actuals negres, però també ho van ser dels antics. D’aquestes dues varietats, sàviament barrejades, neixen uns negres de color granat, robustos, de sabor dens i ric, i d’intens aroma. La presència de Syrah, Cabernet Sauvignon i Merlot en percentatges variables en alguns vins, contribueix també a incrementar el matís sumptuós i opulent dels negres. Els seus aromes recorden la fruita molt madura, de vegades en confitura, i els millors es caracteritzen per un marcat caràcter de terrer que dóna abundants notes minerals. A mesura que envelleixen adopten molta complexitat, i presumeixen d’afavorir l’aparició de la família de les aromes empireumàtics, d’hidrocarburs, de regalèssia, cafè, cacau i espècies que recorden el clau, la nou moscada, la canyella i el pebre. En boca posseeixen un gran caràcter, són potents, carnosos, marcadament tànics i molt persistents, pel que requereixen un mínim de cinc anys des de la seva collita perquè els seus tanins, poderosos i astringents, es domestiquin i el vi adquireixi suavitat i finor. Els blancs són molt més escassos. S’elaboren principalment amb Garnatxa Blanca i Macabeu, però també hi ha plantacions de Chenin Blanc i Viognier. Els clàssics són obertament daurats, i presenten aromes de fruites madures costat de notes balsàmiques, d’herba, camamilla i flors de lliri, alguns amb matisos amelats. A la boca resulten untuosos, encara frescos, i presenten un paladar sàpid i també mineral.

Els oblidats vins rancis del Priorat és una de les joies de la viticultura mediterrània: negres i blancs fortificats amb alcohol i sotmesos a una criança oxidativa generosa. El Priorat va elaborar sempre vins d’aquesta especialitat, tant negres com blancs, però avui en dia és difícil trobar aquests exemplars en extinció, eclipsats per la fama dels negres.

Actualitat i futur

Si s’havia establert un concepte de “Clàssic Priorat” en els darrers vint-i cinc anys, està en hores baixes. Aquells vins que eren producte d’una barreja entre vinya vella autòctona i vinya jove forana, que patien d’un excés de concentració i terciaris i d’una indefinició varietal que desorientava a tothom, cada vegada són menys. El Priorat busca frescor i proximitat, sense renunciar als trets característics que sempre l’han definit: mineralitat, potència, grau i fruita assecada al sol. Ara, però, fins i tot hi ha qui aconsegueix que aquesta fruita sigui fresca: tornen les garnatxes joves com la de Scala Dei, els vins de veremes més verdes com ara els del Dominik Huber, canvia l’esperit dels grans vins com succeeix amb el Mas de la Rosa. Molts altres intenten fugir de la llicorella, fent vins de certa alçada procedent de vinya vella plantada en argila. L’avantguarda del Priorat va per aquí, sense renegar de la fusta però sí d’un estil Parker que ja és història.

Per la part més mundana dels vins del Priorat, sovint es ressent del fet que molt del Cabernet i del Merlot que hi ha plantat hi va a parar allà. És quan apareixen els vins de cinc varietats (garnatxa negra, carinyena, merlot, syrah, cabernet sauvignon) que no tenen cap altre sentit que ser consumits tot pensant que es tracta d’un priorat, quan en realitat es tracta d’un recurs del celler per anar fent amb el que té.

El futur passa per empeltar molta vinya forana cap a Garnatxa, Carinyena o potser blanc. Els cupatges de Garnatxa Blanca, Macabeu i de vegades Pedro Ximénez (considerada autòctona especialment als voltants de Poboleda, on porta un parell de segles donant collita) cada any produeixen vins més sorprenents i imaginatius, dignes de ser comparats amb els millors blancs del món. El Consell Regulador n’és conscient, però encara hi ha certa resistència i l’ús excessiu de fusta als vins negres és moneda de canvi habitual en un tast de vins del Priorat: són excel·lents, però molt sovint el vi està massa tapat per la bóta. Coses a corregir; sempre és bo que n’hi hagi.