DO TERRA ALTA

alçada de la vinya: 350-500 m │hectàrees de vinya: 5.500 │pluviometria anual: 450 mm │temperatura mitjana anual: 14,5 ° │ viticultors: 1.600 │cellers inscrits: 45

La tradició vitivinícola a la Terra Alta és gairebé mil·lenària, on ja l’Orde del Temple, a través de les Costums d’Orta de 1296, i el Costums de Miravet de 1319, van deixar constància del cultiu de la vinya i la producció de vi a la comarca . Possiblement, tot i la importància i qualitat dels vins negres, el testimoni més evident d’aquesta cultura cal buscar-la en el vi blanc. També destaca aquí un testimoni històric datat en 1647 que deixa constància d’una plantació de vernatxa, possiblement blanca, per part de Mossén Onofre Català al terme municipal de Gandesa. Durant la primera meitat del segle XIX, el cèlebre escriptor Joan Perucho, i fins i tot Pablo Picasso que passava llargues temporades estiuenques a la zona, sabien que els vins blancs de la Terra Alta es distingien entre verges i brisats, aquests últims obtinguts per la fermentació de raïm blanc, sencera i trepitjada. També és força remarcable la forta vinculació del nom de cada municipi a la producció vitivinícola en origen. De fet, al llarg de la història s’havien fet populars els vins denominats com “de Gandesa” o “de Batea”, especialment blancs, però també negres, on es consumien i venien a granel en nombroses tavernes de Barcelona. La professionalització del sector vitícola, així com la incorporació progressiva de l’enologia moderna a alguns cellers i l’afany d’elaborar vins més moderns i amb més control de qualitat, va propiciar la posada en marxa de la DO Terra Alta a 1985. Useful tips are expecting you on this page.

Situació, clima i sòl

La DO Terra Alta se situa al sud de Catalunya, entre el riu Ebre i les terres del Matarranya (Aragó), i comprèn 12 termes municipals: Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, la Fatarella, Gandesa, Horta, El Pinell de Brai, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs. En l’actualitat es troben inscrites a la DO Terra Alta unes 5.500 hectàrees de vinya que treballen més de 1.600 viticultors i elaboren els seus vins 45 cellers. Aquí, les serralades prelitorals calcàries de Pàndols, Cavalls i els Ports presideixen un paisatge espectacular i típic de la mediterrània interior, destacant la Plana, l’Altiplà i Les Valls, i la viticultura es desenvolupa en terrasses, sovint naturals, amb diverses pendents i en bancals. Es concentra, especialment, en el terç central de la zona de producció, entre 350 i 550 metres d’altitud. La terrassa és la unitat de cultiu més comú i és conseqüència de la interacció amb la variada orografia que presenta el terreny, que es disposa en diferents pendents i orientacions, normalment, entre parets de pedra en sec amb els marges o les ribes amb cobertura vegetal, contribuint tots dos a evitar les pèrdues de sòl de cultiu per erosió. Els emplaçaments de terrasses més tradicionals són els plans i els costals, diferenciats per pendents inferiors o superiors al 10%, respectivament. La resta de les vinyes es troben en terrasses abancalades, els bancals, i en els fons de les valls, pràcticament sense pendent i, per tant, amb major aprofitament hídric.

El clima és mediterrani sec, destacant una influència continental fort que no sol manifestar-se fora del període vegetatiu de les vinyes. La pluviometria és moderada, que oscil·la entre els 350 i 500 mm / any en funció de la proximitat dels Ports. Destaca l’important paper els dels vents dominants: el Cerç (NO) i la Garbinada (marinades de component sud), que propicien unes òptimes condicions per a un perfecte desenvolupament de les vinyes i la producció d’un raïm de gran concentració i qualitat. El sòl de cultiu és en general de textures mitjanes, amb bon drenatge, de profunditat variable, ric en calcària i molt pobre en matèria orgànica.

Varietats

El predomini de les varietats de raïm tradicionals és l’altra característica rellevant de la viticultura a la DO Terra Alta, i és a través de les Garnatxes el seu punt més evident. La Garnatxa Blanca, la Garnatxa Negra i la Garnatxa Peluda són les varietats de raïm predominants, que juntament amb la Macabeu, Parellada i Samsó, que sumen les tres quartes parts de la superfície de la vinya. Cal anotar que agronòmicament, totes les garnatxes i el Samsó estan perfectament adaptades als emplaçaments tradicionals de cultiu, i la classificació d’aquestes com recomanades pel Consell Regulador de la DO Terra Alta evidència el foment d’aquestes plantacions. Una dada reveladora és que el 80% de la Garnatxa Blanca conreada al món es troba a Terra Alta. La resta l’ocupen varietats internacionals, com el Cabernet Sauvignon, Merlot, Syrah, Chardonnay i Sauvignon Blanc, entre d’altres. També és remarcable l’existència de plantacions d’edat avançada de la varietat de raïm negre anomenada localment “Morenillo”, que es troba en procés de reconeixement i classificació, tot i que alguns cellers ja han començat amb la seva elaboració.

Els vins

S’elaboren blancs, rosats, negres i escumosos, i fins a 4 tipus de vins de licor (mistela blanca, mistela negra, ranci i vi dolç natural). Malgrat aquesta diversitat, la singularitat dels vins de la Terra Alta es deu a l’existència d’una cultura vitivinícola amb identitat pròpia, a la ubicació de les vinyes en un tros de la mediterrània interior, i al predomini de les varietats tradicionals, entre elles la Garnatxa Blanca, els vins blancs són els que millor expressen el singular caràcter del terrer, i per això són els únics vins mereixedors de poder lluir en la seva etiqueta el distintiu de garantia específic, “Terra Alta Garnatxa Blanca”.

Actualitat i futur

La Terra Alta té un patrimoni varietal espectacular, centrat en garnatxa blanca, carinyena negra i garnatxa negra: no destaca només en blancs, sinó també en monovarietals negres, com ara Finca La Personal y Finca La Terrenal (Edetària), Señora Carmen (Vins del Tros), Finca Morenillo (Celler Piñol), que són escassos però excepcionals. Bons vins negres de cupatge també  n’hi ha uns quants, en especial els de Bàrbara Forés, Celler La Fou o Celler Piñol.

Si bé el problema varietal no existeix en una dimensió tangible a la Terra Alta, cal preguntar-se perquè Celler Batea fa un vi que es diu Tipicitat. És important pensar al voltant del que els noms dels vins contenen, perquè de fet és revelador. I ja posats a fer, la pregunta és òbvia: què hi pinta la chardonnay en un lloc on hi ha el 80% de la garnatxa blanca plantada a tot el món?

Gandesa, Bot, Corbera, Batea, Sant Salvador d’Horta, La Pobla de Massaluca,etc.. les cooperatives són el pulmó de la Terra Alta, el lloc on surt el gruix del raïm amb més dignitat que a moltes altres zones de Catalunya. Val a dir que Gandesa, després d’un període en el qual els vins es van situar en el mercat català amb certa força, està en un moment de canvi que sembla una mica arriscat. Bot, amb la idea de concentrar la producció de vins de qualitat a la DO Terra Alta, sembla que té projectes engrescadors pel futur. Corbera evoluciona molt positivament, començant a deixar de banda l’esperit de ser tot just un bon vi per convertir-se en alguna cosa més. I la trajectòria de Batea es fonamenta en una gran selecció del raïm que entra, i elabora unes gammes de vins de molt bona qualitat.

La Terra Alta té un present i un futur espectacular i només una collita difícil pot portar una petita davallada que molts corregeixen amb molta més selecció del raïm i amb menys ampolles, com ha de ser.