DO PLA DE BAGES

alçada de la vinya: 300-650 m │hectàrees de vinya: 450 │pluviometria anual: 550 mm │temperatura mitjana anual: 13 ° │ viticultors: 90 │cellers inscrits: 12

Apunta la tradició que l’antiga ciutat romana de “Bacassis” va cedir el nom de Bages al terme de Manresa. Una altra tradició més popular i més aviat surrealista, és que el topònim de “Bages” deriva del llatí “Bacus”; és a dir, ni més ni menys que déu del vi.

Segons els historiadors, la comarca del Bages ha estat sempre, i sobretot abans de la plaga de la fil·loxera, terra de moltes vinyes i bon vi. D’una banda, si Manresa, actual capital de la comarca, va ser i segueix sent el nucli principal de població i capital de la comarca, Sant Benet de Bages es va instaurar durant molts anys com l’important centre espiritual, cultural i de la colonització agrària de la comarca, on la importància del clergat i els monjos va ser decisiva per al desenvolupament de la viticultura. Aquí, els monjos van adquirir i van regentar moltes hectàrees de vinya -ja per compra o per donació generosa- situat als voltants del monestir, a un extrem del qual, prop del riu Llobregat, el cenobi benedictí dominava tot el Pla de Bages. Més tard, aquesta esplendor vitivinícola es va veure truncat per la plaga de la fil·loxera, la qual va obligar a arrencar vinyes i la seva gent van emprendre altres cultius més productius en aquest moment, encara que aquesta comarca mai va deixar de ser la proveïdora principal de vi als Pirineus. You will require this.

La invasió de la fil·loxera va arribar al Bages el 1892, i la crisi vinícola va ser àmplia, però un cop superat aquest llarg període d’estancament, en els anys 60 el camp va iniciar una època de grans transformacions motivada per l’esforç de tot el col·lectiu de viticultors, adequant vinyes i cellers, que va culminar l’any 1995, quan la Generalitat de Catalunya va atorgar la concessió de Denominació d’Orígen als Vins del Bages, amb set cellers que amb els anys s’han van ampliar a dotze.

Avui dia, la vinya i el vi és un dels pilars fonamentals de l’economia de la comarca del Bages.

Situació, clima i sòl
La DO Pla de Bages està situada a la província de Barcelona, ​​a la comarca del Bages, al costat oriental de la depressió central de Catalunya, i la seva àrea de producció engloba 27 municipis.

Aquesta zona vitivinícola està emmarcada en un clima mediterrani d’interior, amb escassa pluviometria (500 a 600 mm.), una oscil·lació tèrmica anual entre el dia i la nit bastant acusada, i una gran lluminositat. Aquesta oscil·lació, al costat de les textures de la terra, amb sòls franc-argilosos i franc-sorrencs, fa que la zona tingui unes condicions òptimes per al cultiu de la vinya i poder aconseguir vins amb força i personalitat acusada.

Varietats
Blanques
Varietats recomanades: Macabeu, Parellada, Picapoll blanc i Chardonnay
Varietats autoritzades: Sauvignon blanc i Gewürztraminer
Negres
Varietats recomanades: Sumoll, Garnatxa, Ull de Llebre, Merlot i Cabernet Sauvignon
Varietats autoritzades: Cabernet franc i Syrah

Els vins
En tota la zona s’elaboren vins blancs, rosats i negres en totes les categories, a més de misteles, vins rancis i dolços naturals, així com escumosos tradicionals, però potser resulta encara prematur fer una tipificació dels vins del Bages. No obstant això, la recerca d’una personalitat definida en els seus vins es recolza, per ara, en els negres tant varietals com de mescla, i, sobretot, en el blanc de picapoll, on pràcticament tots els cellers ho elaboren.

Vi de Finca
Arnau Oller, vi del celler Oller del Mas, s’ha convertit en el cinquè Vi de Finca de Catalunya i en el primer de la DO Pla de Bages. Amb aquest reconeixement la DO Pla de Bages ja té el primer celler amb la màxima categoria que es pot assolir a nivell vinícola sota la normativa de la Generalitat. És un vi elaborat íntegrament amb merlot procedent de la parcel.la de la Boïga, paraula d’orígen pre-romà que ve de l’arrel “boud” que significa “guanyar, conquerir”, ja que és una parcel.la guanyada al bosc.

Els requisits que els fan aquest vins tan singulars són, entre altres, que tots han d’estar emparats dins d’una Denominació d’Orígen, que procedeixin de vinyes amb rendiments inferiors a un 15% de la mitjana, que aconsegueixin una puntuació mínima de 72 punts en el tast oficial del Consell Regulador, que tinguin una trajectòria consolidada de prestigi i de qualitat d’almenys deu anys en el mercat, i que ho sol·licitin.

Les tines i barraques de vinya
Una de les peculiaritats del Bages són les tines i les barraques de vinyes, construccions de pedra seca que es van fer necessàries per als pagesos de la zona davant el continu treball al camp, per guardar les eines agrícoles o bé per protegir-se de les inclemències del temps. Coincidint amb la notable expansió del cultiu de vinyes, es van construir moltes d’aquestes barraques, de les que queden al voltant de 4000 molt ben conservades.

Actualitat y futur
Dues coses dibuixen la història de la DO Pla de Bages: la primera, una enyorança d’un passat recent en el qual la vinya hi era molt present fins que el tèxtil es va emportar la mà d’obra. La segona, una replantada que va arrabassar amb bona part del que quedava d’aquest passat. La decisió en aquell moment era clara: calia apostar per un futur dedicat a l’exportació, tenint en compte que climàticament el Bages s’acosta més a les condicions idònies per plantar les varietats foranes globalitzades. Així, el fet és que al Bages en la zona on els vins de cabernet sauvignon o merlot tenen la regularitat i la qualitat més alta de tot Catalunya.

En blancs, però, es va deixar espai a la picapoll blanca. Ara per ara, tots els cellers la treballen en monovarietal o en cupatge, i ha esdevingut la icona de la identitat dels vins del Bages mentre els cellers anaven preparant els seus racons de recuperació varietal: Abadal amb la seva col·lecció Paisatges 1883 (Mandó i Sumoll), Oller del Mas amb el seu compromís amb la picapoll negre, i Solergibert amb dos vins de sumoll excepcionals que ha preparat des de fa uns quants anys i que no ha tret fins que no ha tingut la seguretat total de que coneixia la varietat com per treure cada any el millor que pugui donar.

Conscients que el gran moment de les foranes ha passat, al Bages hi ha una reforma tranquil·la que ha de deixar un testimoni d’aquesta etapa. Alguns dels vins que es fan ara ho valen, però la resta ha de fer un canvi per recuperar el discurs que el mercat vol escoltar. Aquest consell regulador té el mèrit d’haver estat el primer en reivindicar i recuperar una varietat autòctona i posar-la al mateix nivell que les grans foranes internacionals, de manera que s’ha guanyat tota la confiança possible en el resultat final.