DO EMPORDÀ

alçada de la vinya: 0-260 m │hectàrees de vinya: 1.770 │pluviometria anual: 600 mm │temperatura mitjana anual: 15 ° │ viticultors: 315 │cellers inscrits: 50

Des de temps immemorial es cultiva la vinya en aquesta zona de l’extrem nord-oriental de la península, fronterera amb el Rosselló francès. Uns diuen que els primers conreadors de la vinya a la zona van ser els grecs, altres els romans, però la majoria coincideix que va ser fonamental la influència dels monjos del Monestir de Sant Pere de Roda en el cultiu de la vinya i l’elaboració de vi. No obstant això, la seva història documentada més recent fa referència al segle XV, on el cor històric, cultural i comercial de la zona es centra en l’antic castell dels Rocabertí, destruït pel foc en l’any 1285 i reconstruït durant el segle XIV fora de les muralles de la vila de Peralada. Al costat d’ell s’alça el convent de carmelites, amb l’església del Carme, on al seu interior es troba un dels pocs claustres gòtics de Catalunya. Van ser precisament els monjos carmelites els que van construir els cellers del convent, amb el compromís d’elaborar el vi per al Comtat de Peralada.

Situació, clima i sòl
La DO Empordà es situa a l’extrem nord-oriental de Catalunya i engloba un total de 48 municipis distribuïts en dues comarques: 35 a l’Alt Empordà i 13 al Baix Empordà.
La zona de producció de l’Alt Empordà limita amb els Pirineus al nord, la Mediterrània per llevant i la plana al sud, i està arrecerada a la falda de les serres de Rodes i de les Alberes, en un arc que va des del cap de Creus a l’anomenada Garrotxa d’Empordà (Albanyà).
D’altra banda, la zona de producció del Baix Empordà es troba delimitada al nord pel massís del Montgrí, al sud-oest pel massís de les Gavarres, que forma una plana costanera amb el massís de Begur, i a l’est amb la Mediterrània.
És una de les zones vitícoles sotmesa a un règim d’inestabilitat climàtica, amb una gran influència del clima Mediterrani, i que compta amb el vent més violent (La Tramuntana), però que en tot cas beneficia que la vinya no tingui paràsits, pel que no és estrany veure moltes vinyes lligades entre postes i filferros.
Al nord predominen els sòls bruns, amb contingut calcari, mentre que la resta de la vinya s’assenta preferentment sobre terres marrons meridionals. Es tracta de terrenys solts, amb bon drenatge, i pobres en matèria orgànica.
Cal ressaltar pel que fa a la temperatura i la insolació, que tota aquesta zona empordanesa es situa a la regió III de la classificació Winkler i Amerine, el que la converteix en idònia per al cultiu de varietats de cicle mitjà i llarg, i extraordinària per a l’elaboració de vins dolços naturals.

Varietats
Els actuals vinyes de la Denominació d’Origen son majoritàriament d’antiga implantació, amb vinyes de més de 30 anys d’edat.
Pel que fa a les varietats negres domina la Carinyena o Samsó, que constitueix la base de la viticultura empordanesa juntament amb la Garnatxa negra (anomenada a la zona Lledoner). Aquestes varietats tradicionals es complementen amb noves varietats, principalment l’Ull de llebre, Cabernet Sauvignon, Merlot i Syrah.
Les varietats viníferes blanques dominants són la Garnatxa blanca i roja, i Macabeu, i en molta menor proporció trobem el Moscatell, el tradicional Xarel·lo i de nova implantació el Chardonnay, Sauvignon blanc i Gewurztraminer.
Blanques
Varietats recomanades: Garnatxa blanca, Garnatxa roja, Macabeu o Viura, moscatell d’Alexandria
Varietats autoritzades: Chardonnay, Gewurztraminer, Malvasia, Moscatell de gra petit, Picapoll blanc, Sauvignon blanc, Xarel·lo
Negres
Varietats recomanades: Carinyena, Garnatxa negra
Varietats autoritzades: Cabernet sauvignon, Cabernet franc, Merlot, Monestrell, Ull de llebre, Syrah, Garnatxa peluda

Els vins
S’elaboren tot tipus de vins, des dels vins blancs en tots els seus estils, passant per rosats i negres, fins dolços i escumosos amb DO Cava en alguns municipis.
En general els vins negres són de bona qualitat, amb cos, ben constituïts i harmònics, en ocasions amb el matís per una acurada criança, mentre que els vins blancs són frescos i saborosos, freqüentment elaborats amb varietats autòctones, però també amb altres monovarietals de notable qualitat. També s’elaboren rosats que es caracteritzen per un color cirera ben definit, amb gran personalitat i aromes delicades, frescos i de graduació alcohòlica moderada.
Una singularitat de la zona és la Garnatxa de l’Empordà, un vi dolç natural amb sabor del mateix raïm madur, càlid i sedós, virtuts que el converteixen en un vi de postres excepcional, juntament amb el Moscatell de l’Empordà, l’altre vi dolç propi de la zona.

Actualitat i futur
L’Empordà ens ofereix en primer pla el treball de molts cellers que ja aposten per les varietats tradicionals, fins i tot algunes en vies de recuperació, i les diferents maneres de vinificar el raïm de vinyes velles. Són poques ampolles, sí, però són una via oberta per reinterpretar l’Empordà amb varietats que proposen vins genuïns i singulars. Però el més interessant és que tots, des dels més radicals fins als més eclèctics, consoliden una tendència creixent cap a la qualitat i la recerca d’una major autenticitat dels vins de l’Empordà. Un apunt significatiu d’aquest canvi de negoci és que fa tan sols 10 anys el nombre de cellers s’ha duplicat, passant de les 25 a les 50, mentre que el nombre d’hectàrees, pràcticament, s’ha mantingut.
D’altra banda, cal assenyalar que les cooperatives també gaudeixen de bona salut a l’Empordà, sobretot Empordàlia, Agrícola de Garriguella i la Cooperativa d’Espolla, on la progressió qualitativa és no només ràpid, sinó també interessant pel treball que fan amb varietals gairebé perduts, oferint esporàdicament vins de consum fàcil i ràpid, fins i tot alguns elaborats amb la Carinyena blanca, tot i que el Consell Regulador té un problema amb aquesta varietat en vies de solució, ja que a Brussel·les no consta en el llistat de varietats conegudes i acceptades per a ser plantades en territori europeu.
Un paràgraf a part mereixen els dolços. Els moscatells clàssics elaborats, la majoria, pel mètode del apagat, que és possible que resultin massa dolços per al gust que impera avui dia. I el mateix passa amb les clàssiques garnatxes, on les de solera són un patrimoni compartit amb la Catalunya Nord, però allà ens porten molts anys d’avantatge en el camp comercial a l’hora de vendre aquests conceptes.
I en un altre estadi cal remarcar que, històricament i des de sempre, el gran motor econòmic de la DO ha estat i segueix sent Castell de Peralada, on moltes altres cellers s’han mirat al seu mirall. És cert que elabora una àmplia gamma de vins, des dels més lineals i competitius fins als les exclusius, com el Finca Garbet, el Finca Malaveïna o la col·lecció de les seves Ex, entre d’altres, però també proposa vins elaborats amb varietals autòctons, com el Peralada Garnatxa Blanca, el Cigonyes Blanc, Finca La Garriga Samsó, etc. No obstant això, més que el pes numèric de la varietat de vins, val la pena subratllar l’esforç que ha realitzat aquest celler per desterrar el progressiu retrocés que patia la imatge de la zona com a terra de vins a granel, molts embotellats oxidats i altres poc ofertables. Es pot dir que Castell de Peralada va portar el timó i va marcar un nou rumb als vins de l’Empordà, i ara hi ha moltes altres cellers més petites i molt preparades que estan proposant vins nous, genuïns, moderns i personals.