DO COSTERS DEL SEGRE

alçada de la vinya: 200-1000 m │hectàrees de vinya: 4.700 │pluviometria anual: 475 mm │temperatura mitjana anual: 14,4° │ viticultors: 633 │cellers inscrits: 37

A Catalunya hi ha zones vitivinícoles per excel·lència i d’una magnitud important per al desenvolupament d’una economia agrària florent, però també hi ha altres més petites amb un passat històric excel·lent i en l’actualitat amb un futur que va molt a poc a poc però prometedor, com Costers del Segre .

La tradició vitivinícola de les Terres de Lleida es remunta a l’època dels Ibers, però és durant el període de la romanització de les Terres de Ponent quan s’introdueix el cultiu important de la vinya, que va arribar fins al segle XIX i on es comptabilitzaven prop de 120.000 hectàrees de cultiu. Malauradament, la fil·loxera va reduir dràsticament el seu cultiu, i al replantar la vinya es van abandonar moltes varietats negres menys rendibles pel que es van perdre pràcticament alguns ceps ancestrals com la Garrut, la Terret Negra, la Morastell o la Mantó. De fet, no és fins a mitjans del segle XX quan l’acció emprenedora d’alguns cellers exemplars com Castell del Remei i Raimat, entre altres, aposten per renovar i ampliar de nou el cultiu de la vinya i elaborar vins amb uns paràmetres de qualitat, la qual que va motivar la constitució el 1986 de la Denominació d’Origen Costers de Segre.

Situació, clima i sòl
En Costers del Segre es produeix una característica molt especial, ja que és una zona vitivinícola molt dispersa. En la constitució de la DO en 1986 s’emparaven quatre subzones vitivinícoles i el 1998 es van ampliar amb dos més, quedant actualment configurades per: Raimat, Artesa, Vall de Riu Corb, les Garrigues, i les últimes Pallars Jussà i Segrià. Aquestes subzones s’estenen en forma d’arc en els contraforts de la serralada prelitoral catalana, a l’est de la ciutat de Lleida. Actualment es troben inscrits uns 633 viticultors cultivant una superfície d’unes 4.700 ha de vinya, distribuïdes en prop de 3.000 parcel·les vitícoles on hi ha un total de 37 cellers inscrits. Les subzones d’Artesa de Segre i del Pallars són els més septentrionals, amb les vinyes de major altitud i influència pirinenca. Raimat, a l’extrem oriental, té un relleu suau i clima continental. La subzona del Segrià, a la plana de Lleida, és característica de terres de secà. Les Garrigues i les Valls del Riucorb són terres àrides amb baix contingut en matèria orgànica.

El clima és bastant sec en totes les subzones, de caràcter continental, amb influències pirinenques i climes extrems, amb mínimes que sovint se situen sota zero i màximes que superen amb facilitat els 35 graus. L’orografia és bastant suau i, tot i que les vinyes es troben molt dispersos, la major part s’assenta sobre sòls bru-calcaris, amb elevat nivell de calcària, escassa argila i pobres en matèria orgànica.

Varietats
Blanques autoritzades: Macabeu, Xarel·lo, Parellada, Chardonnay Garnatxa Blanca, Riesling, Sauvignon Blanc, Moscatel d’Alexandria, Malvasia o Subirat Parent, Gewurztraminer, Albariño.
Negres autoritzades: Garnatxa Negra, Ull de llebre (Tempranillo), Cabernet Saugvinon, Merlot, Monastrell o Morastrell, Trepat, Carinyena o Samsó, Pinot Noir, Syrah.

Els vins
En aquesta zona s’elaboren blancs, rosats, negres en tots els seus estils, vins escumosos i Cava.
Depenent del tipus de cep, el sòl, l’elaboració i el cupatge, els vins d’aquesta zona presenten una variada gamma aromàtica. Per exemple, els vins blancs joves a força de chardonnay ofereixen una bona intensitat aromàtica, desenvolupant les notes meladas, d’ambre, fruits secs -avellana-, mantega fresca, menta verda, préssec; mentre que els de fermentació en bóta reforcen els de la fruita blanca madura al costat de notes de pa torrat, fumats, lactis, i alguna presència de coco si ha desenvolupat una criança mitjana en bóta de roure americà. Els rosats exhibeixen una àmplia sèrie de perfums fruiters, cremosos i fruites vermelles del Montsec.
Els negres de cupatge (cabernet, ull de llebre o merlot) són elegants al nas. En la seva primera criança exhibeixen aromes balsàmics, de baies madures (mores, groselles negres) i nabius i especiats els de merlot, al costat de vegetals frescos (eucaliptus, tabac) els més joves. Els cabernets, generalment més envellits, desenvolupen les aromes mediterranis de reducció clàssics de la varietat; vainilla, cuir, fum.

Actualitat i futur
Quan es parla d’aquesta DO sempre es diu que produeix vins continentals, i una mica de raó hi ha en això, però l’extensa replantació varietal amb raïms internacionals fa que molts dels seus vins no tinguin tipicitat geogràfica o territorial. Sens dubte, Raimat va ser el celler precursor de la zona i la punta de llança per obtenir la Denominació d’Origen, i cal dir que la millora del cultiu de les vinyes y dels vins de Raimat en els últims anys és un fet. Així ho avalan el certificat de producció integrada del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya i el Consell Català de la Producció Integrada que garanteixen aquesta certificació, a més de la garantia i el certificat de producció integrada de Bureau Veritas, entitat de prestigi internacional que compleix estrictament la Norma Europea. També la certificació de la viticultura ecològica representa la culminació de la conscienciació mediambiental i les pràctiques sostenibles de Raimat, acreditada pel CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica). Sens dubte es una gran millora, però es tracta d’una millora tècnica, no conceptual, però al cap i a la fi és una millora.

Avui dia hi ha alguns cellers com Mas Blanch i Jové, Costers del Sió, L’Olivera, Lagravera o Tomàs Cusiné … que centren algunes de les seves elaboracions en les considerades varietats tradicionals, tot i que en tote la zona i en tots els cellers predomina el varietal francès .

Un punt i a part és l’anomenada “vinya de muntanya”, on alguns cellers joves ja parlen i actuen per recuperar aquests espais i les varietats que havien plantades en temps passats, fins i tot induïts per afrontar el canvi climàtic, però tot això és potser una contradicció perquè en aquestes condicions climàtiques hi ha plantar varietats de clima fred, que són les que hi ha ara, ja que les tradicionals no madurarien mai bé. No obstant això, és interessant el projecte de Castell d’Encus, que aposta per produccions molt curtes i controlades, seguint el model francès en tots els sentits, incloses les varietats.

No obstant això, cal dir que en línies generals els vins són tècnicament perfectes, bons, o especials, o continentals dins el ventall de les DO catalanes, però potser amb els anys seria necessari donar-los una raó varietal, històrica i més lligada al territori.