alçada de la vinya: 350-600 m │hectàrees de vinya: 6.000 │pluviometria anual: 495 mm │temperatura mitjana anual: 13,5 ° │ viticultors: 860 │cellers inscrits: 27
L’evolució de la viticultura a la Conca de Barberà ha anat molt lligada a l’evolució històrica de la comarca. Els seus antecedents més remots es remunten als temps dels romans i, possiblement, abans i tot. Però no serà fins a la baixa edat mitjana que el conreu de la vinya jugarà un paper molt important, on dues institucions, l’orde dels monjos cistercencs de l’abadia de Santa Maria de Poblet i l’orde dels monjos-guerrers dels Templers establerts a Barberà, van transmetre als pagesos els seus coneixements i experiències sobre la manera més profitosa i adient de conrear la vinya per extreure’n els millors vins.
El conreu de la vinya a la Conca de Barberà va avançar un altre pas de gegant a partir de finals del segle XVIII i sobretot a mitjan segle XIX. L’exportació de vi i aiguardent cap al nord d’Europa i el continent americà va convertir la vinya en el conreu gairebé exclusiu de la comarca. Fou l’època de la construcció de marges i bancals a les muntanyes per aconseguir una bona quantitat de sòl conreable, i també els anys de la construcció de la línia ferroviària Reus-Montblanc per traslladar més ràpidament i econòmicament els vins de la Conca de Barberà als ports del litoral tarragoní.
No obstant això, la plaga de la fil·loxera per la comarca a finals del segle XIX anorrearia completament aquella època d’esplendor, però un altre cop, la pagesia de la comarca, fent un enorme esforç, va saber ressorgir amb renovada empenta.
Situació, clima i sòl
La Conca de Barberà és una comarca catalana situada al nord de la província de Tarragona. La zona de producció vitícola es concentra bàsicament a la regió que deu la seva formació geològica a l’acció erosiva del riu Francolí i del seu afluent, l’Anguera. L’acció combinada d’aquests dos rius al llarg dels mil·lennis ha configurat la fisonomia d’aquesta part de la comarca com la d’una vall fluvial envoltada de carenes muntanyoses: a l’est, les serres de Miramar i del Cogulló; a l’oest, les serres del Tallat i de Vilobí; al nord, les serres de Montclar, Codony i Comalats; i al sud, les muntanyes de Prades. Les vinyes emparades per la denominació d’origen s’estenen pel territori que integren els termes municipals de Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Senan, Solivella, Vallclara, Vilaverd i Vimbodí.
En general es pot parlar de un clima mediterrani de transició entre la suavitat de les comarques tarragonines del litoral, donada la relativa proximitat al mar, i la continentalitat pròpia de les comarques lleidatanes. La modesta altitud de la serra de Miramar i l’estret de la Riba permeten una certa influència dels vents humits i temperats de la costa, però per altra banda, les marcades inversions tèrmiques hivernals accentuen les gelades a les parts baixes.
No obstant això, l’acció combinada del relleu i l’altitud contribueixen a l’aparició de microclimes amb notables particularitats.
Els sòls són, en la seva gran majoria, de naturalesa calcària i pobres en contingut de matèria orgànica. Poden ser argilosos, amb un característic color rogenc o d’una textura més lleugera i coloració bruna. Al fons de la conca hi ha terrasses fluvials. A l’extrem sud-oest de la comarca i a la falda de les muntanyes de Prades també hi són presents els sòls de llicorella.
Varietats
Blanques
Varietats recomanades: Macabeu, Chardonnay, Garnatxa blanca, Chenin, Moscatell de gra petit, Parellada, Sauvignon blanc.
Varietats autoritzades: Moscatell d’Alexandria.
Negres
Varietats recomanades: Cabernet franc, Cabernet sauvignon, Garnatxa negra, Monastrell, Merlot, Pinot noir, Syrah, Trepat, Ull de llebre, Samsó.
Territori Trepat
El Trepat és la varietat autòctona de la Conca de Barberà. També es pot trobar a la zona del Riu Corb, Baixa Segarra i també una petita proporció a la Conca de Tremp. És sensible a les gelades de primavera. També presenta sensibilitat a l’excoriosi (fong que pot causar danys a les fulles, els sarments i les baies). Força resistent a la Botrytis. Tem la sequera i els sòls una mica frescos resulten ser el més adequats. S’adapta bé a la majoria de portaempelts utilitzats. Funciona bé amb poda curta. Emet molts rebrots de fusta vella, fet que obliga a practicar la poda en verd.
Quan el Trepat s’elabora com a rosat s’obté un vi destacable, lleuger, fresc i afruitat, de color rosa gerd, net i lluminós. En l’elaboració en negres s’obté un vi fresc i lleuger amb un color entre cirera i robí i ribet violaci. En boca sobresurten notes de fruites vermelles i regalèssia fusionades per un toc especiat de pebre i fulla de llorer. El color, l’aroma i el paladar els fan únics.
Els vins
Les varietats tradicionals productores de vi blanc són el Macabeu i la Parellada. Amb aquestes s’obtenen uns vins de color groc pàl·lid brillant, lleugers, de fina aroma afruitada i moderada graduació alcohòlica. El Chardonnay és una varietat d’introducció recent, que pot participar en un cupatge amb les dues varietats anteriors aportant corporeïtat i consistència, o bé destinar-se a una elaboració monovarietal amb les tècniques més modernes de fermentació i/o criança en bótes de roure i originar uns vins de prestigi reconegut.
El vi rosat més característic de la denominació d’origen prové del raïm negre Trepat , varietat autòctona de la Conca de Barberà. És un vi destacable, lleuger, fresc i afruitat, de color rosa-gerd, net i lluminós.
Els vins negres procedeixen tradicionalment de l’Ull de llebre i la Garnatxa. Però les varietats foranes com el Cabernet sauvignon, el Merlot, el Pinot noir i el Syrah s’han adaptat perfectament al clima i sòls de la Conca i estan donant molt bons resultats. També hi ha qui continua apostant per varietats nacionals com el Samsó i el Monastrell. Els negres joves són suaus i lleugers, saborosos en boca. Els que reben envelliment en bótes de roure són més corpulents, adquireixen una gran complexitat aromàtica i presenten una bona persistència.
Actualitat y futur
Com és comú a moltes DO catalanes, a la Conca de Barberà hi ha un fenomen que dibuixa el futur; la Trepat negre. Apta per vins espumosos, rosats, blanc de noirs i negres, on amb deu anys ha demostrat el seu potencial, la seva versatilitat, i la gran possibilitat de fer I+D amb ella. Cal destacar els treballs d’una cooperativa com la Vinícola de Sarral amb el seu vi rosat d’agulla, els de l’Agrícola de Barberà de la Conca amb el primer Trepat negre sense fusta que va sortir al mercat (Cabanal), i sobretot l’actual avantguarda del Trepat vinificat en negre: Carles Andreu, Gatzara, Molí dels Capellans, Mas Foraster, Cellers Domenys… Aviat arribaran el que ara són encara proves de cellers emblemàtics de la DO, que estan començant a prendre contacte amb el descobriment més important del vi català aquest segle XXI.
En blancs, cal destacar tres vins que fan palès per on han d’anar les coses: Josep Foraster Macabeu, Carles Andreu Parellada i Sanstravé Finca Gasset Muscat. És cert que hi ha cellers que són encara aliens a aquesta revolució, però és un fet incontestable que les varietats foranes no poden competir no només pel que fa a qualitat, sinó tampoc pel que fa a discurs o a identitat territorial. Fora bo que tothom comencés a posar fil a l’agulla. Com hem dit altres vegades: en zones petites els canvis són més efectius i ràpids, i poden servir de model per ser aplicat a altres contrades.
Deixa un comentari