DO CATALUNYA

alçada de la vinya: 0-600 m │hectàrees de vinya: 48.000 │pluviometria anual: 475 mm │temperatura mitjana anual: 14,5° │ viticultors: 9.100 │cellers inscrits: 210

Des dels primers esborranys, propostes i estudis tècnics fins a la seva constitució i posada en marxa, la DO Catalunya no va estar exempta de polèmica, discòrdies i controvèrsies. Mentre uns atribuïen que la nova DO Catalunya afavoria els interessos d’algunes grans cellers i en particular la d’alguns dels seus vins, sobretot del Penedès, i que les altres DO ‘s catalanes es veurien perjudicades en la seva imatge de qualitat, altres veien amb molt bons ulls que els seus vins de taula i els il·legalment inqualificables estarien aviat emparats i protegits per una denominació d’origen en tota regla.
Al marge de la polèmica que va suscitar la nova denominació d’origen, que encara avui agonitza entre alguns dels sectors més radicals, la veritat és que els números van cantar molt aviat, i en tan sols tres anys des de la seva posada en marxa -aprovada juny de 1999 per la Generalitat- la flamant DO Catalunya ja comptava amb 91 cellers embotelladors inscrits, les quals van vendre en 2001 gairebé 30 milions d’ampolles, i més del 50% es van destinar als mercats internacionals.
Avui, l’èxit de la DO Catalunya sembla que és ja inqüestionable perquè les xifres de l’última campanya del 2014 són encara molt més grans, fins i tot inimaginables per als que van ser els seus promotors i detractors: 210 cellers entre elaboradors i embotelladors, i una producció de més de 65 milions d’ampolles.

Què és la DO Catalunya?
La DO Vins de Catalunya es va aprovar per l’Estat Espanyol el març del 2001, i engloba tots aquells vins i cellers de més de 300 municipis catalans que procedeixin d’una zona de producció delimitada dins els límits de la Comunitat Catalana, incloses les altres denominacions de origen catalanes, i compleixin els requisits que estableix el seu reglament. Posseeix un reglament tan rígid com qualsevol de les altres DO ‘s, en la qual destaquen la inscripció i el registre de vinyes i cellers, que el vi estigui elaborat amb les varietats de raïm permeses i procedents d’una vinya amb regulació de producció, que compleixi amb de temps mínims de criança, i que el vi superi els anàlisis organolèptiques i fisioquímics de qualitat. És a dir, l’esmentada figura de qualitat genèrica DO Catalunya empara tot el territori autonòmic i permet la convivència de vins emmarcats en altres figures de qualitat. Dit en altres paraules: un vi elaborat per un celler dins la DO Empordà, per exemple, amb raïms procedents de Tarragona, Penedès, Bages o qualsevol altra zona de producció catalana, o elaborat amb un raïm que no està permès en la seva DO, pot ostentar la DO Catalunya si compleix amb la legislació vigent de la mateixa.

Una eficaç eina per a l’exportació
Per a molts elaboradors catalans, està demostrat que la DO Catalunya és una de les millors armes per a la comercialització de certs vins que tenen molta penetració en els mercats internacionals, ja que la seva imatge es veu reforçada de forma important per la garantia d’origen i qualitat una denominació d’origen. Un dels efectes més positius és el fet d’associar amb més rapidesa una àrea geogràfica més gran dins de la península, de la mateixa manera que ho fa el genèric Bordeaux o Bourgone a França.
Està demostrat que una denominació d’origen “barret” com Catalunya és una forma més àgil per competir amb els vins del Nou Món d’un mateix segment de preu perquè el consumidor opta per la imatge de qualitat que han aconseguit projectar les denominacions d’origen de la vella Europa. De fet, molts productors de països del Nou Món combaten amb força el concepte mateix de la denominació d’origen perquè no poden lluitar contra ell, però en les etiquetes dels seus vins van incloent cada vegada més indicacions geogràfiques de procedència més precises, buscant l’aproximació a les denominacions d’origen.

Els raïms
En total, la DO Catalunya té autoritzades 35 varietats de raïm per a l’elaboració dels seus vins.

Blanques: Albarinho, chardonnay, chenin, garnatxa blanca, gewürztraminer, macabeu, malvasia, malvasia de Sitges, moscatell (de Alexandria i de Frontignan), parellada, Pedro Ximénez, picapoll blanc, riesling, sauvignon blanc, sumoll blanc, xarel·lo, viognier i vinyater.

Negres: cabernet franc, cabernet sauvignon, garnatxa negra, garnatxa peluda, garnatxa roja (garnatxa gris), garnatxa tintorera, merlot, monastrell, petit verdot, picapoll negre, pinot noir, samsó (carinyena), sumoll, syrah, trepat i ull de llebre.

Actualitat i futur
És evident que l’actual reglamentació de les denominacions d’origen és considerada per alguns cellerers una normativa massa “encotillada” i és per aquesta raó que en els últims anys ha proliferat l’elaboració de vins de qualitat i altres d’estil més lliure dins d’una pròpia DO, els quals han hagut de adherir-se a estructures d’esment més àmplies, com la DO Catalunya, on la seva estructura impulsa també l’origen vitivinícola d’una comunitat ben definida i delimitada. Així doncs, sembla evident que per a molts productors, aquesta DO Catalunya és una aposta importantíssima per treballar en favor d’un model de vins qualificats, la qual segueix sent, per ara, l’única alternativa als vins de taula catalans que aposten per una qualitat. I, d’altra banda, reforça encara més la singularitat de les altres 10 denominacions d’origen catalanes, ja que ha servit també per depurar i redimir aquells vins que, per raons de volum, cotes de mercat i altres paràmetres, no poden atenir-se a la legislació que imposa la seva denominació d’origen.
La DO Catalunya és la que tenia i té mes mala premsa entre alguns cellers i uns quants consumidors. El motiu, al principi, és que molts no entenen la necessitat de que tenia d’existir; i des dels seus inicis, molts ni tan sols s’han volgut assabentar de les causes que la van fer necessària, i segueixen instal·lats en un menyspreu injustificat.
La DO Catalunya dóna cabuda a la gran producció, és cert. També és cert que en alguns casos són vins mediocres i molts de preu econòmic, però en absolut aquestes normes es compleixen en tots ells. Estic convençut que ningú vol fer milers i milers d’ampolles de vi dolent, és absolutament absurd. Per això es fa necessari que els que encara tenen aquesta percepció provin i provin abans de fer afirmacions que no tenen cap base real, i que pensin que no sempre s’han de beure vins excepcionals amb l’ànima i l’essència del territori dins l’ampolla. És interessant provar i conèixer per treure de sobre els prejudicis que tendim a conservar com a conceptes intocables.