DO ALELLA

alçada de la vinya: 60-250 m │ hectàrees de vinya : 227 │pluviometria anual: 600 mm │temperatura mitjana anual: 15,8° │ viticultors: 98 │cellers: 8

Situada entre el mar i la muntanya, segurament un dels misteris més sorprenents i atractius dels vins d’Alella és la seva pròpia existència, producte d’unes petites vinyes, de vegades amagades de la mirada curiosa dels visitants, que durant molts anys van lluitar per la seva supervivència en una admirable i desigual rivalitat contra l’expansió de una gran àrea urbana de luxe.
Per sort, avui és una batalla guanyada, ja que la majoria de les vinyes de la DO Alella es troben en paratges protegits, on formen part el parc del Montseny (declarat reserva de la biosfera el 1978), el parc de la Serralada de Marina, el parc de la Serralada Litoral, el parc del Montnegre-Corredor i la Vall del Tenes.

Història
La Denominació d’Origen Alella és una de les més petites i també de les més antigues de la Península Ibèrica. Es diu que ja els romans van guardar les seves àmfores de vi a Tiana, petita localitat que va fer de capital en aquell temps, i que des del Maresme sortien vaixells carregats de vi cap a les ciutats del Cantàbric espanyol. Allà, al costat d’altres vins d’altres procedències, emprenien la llarga travessia a les Índies. No obstant això, aquest origen històric no estava centrat en la vinya ni el vi d’Alella tal com avui coneixem, sinó en els vins primordialment negres que es produïen a tota la zona del Maresme, els quals gaudien d’un gran prestigi, sent també els preferits dels canonges de la Seu de Barcelona en temps medievals.
Més recentment, després de la plaga de la fil·loxera, la major part de la vinya que hi havia a la zona no es va tornar a replantar. De fet, només es va salvar Alella, i ho va fer gràcies a una situació privilegiada i a la lucidesa dels que, a principis de segle, van construir la Cooperativa Alella Vinícola, avui Alella Vinícola, on la visió comercial es centrava en la burgesia barcelonina de la zona, sense perdre de vista el que seria durant molts anys el seu millor client, cada vegada més potent, i ben a prop: Barcelona.

Situació
Està situada al nord de Barcelona i és conreen unes 227 hectàrees de vinya, segons la DO Alella, repartides en dues comarques: el Maresme, bolcada al Mediterrani, a l’altra banda de la Serralada Litoral, al Vallès Oriental.

• El Maresme s’estén entre el Barcelonès i la Selva, limita al nord amb el Vallès Oriental, i està integrat per un total de trenta municipis, setze de costa i catorze a l’interior.
• EL Vallès Oriental consta de quaranta tres municipis i la seva capital és Granollers. Limita amb el Maresme, el Vallès Occidental, Osona i la Selva.

Varietats
Blanques
Varietats recomanades: Pansa blanca (Xarel·lo) i Garnatxa blanca.
Varietats autoritzades: Macabeu, Malvasia, Moscatell de gra menut, Parellada, Picapoll blanc, Chardonnay, Chenin blanc i Sauvignon blanc.
Negres
Varietats recomanades: Garnatxa negra.
Varietats autoritzades: Cabernet Sauvignon, Garnatxa peluda, Merlot, Monastrell, Pinot noir, Samsó o Mazuela, Sumoll Negre, Syrah, Ull de llebre o Tempranillo.

Els Vins
S’elaboren en totes les seves versions vins blancs, rosats, negres i dolços, a més de vins escumosos sota la DO Cava.
El seu denominador comú és la mineralitat, sobre tot en els vins blancs, sigui quin sigui el mètode d’elaboració. Aquesta característica es troba tant en els vins blancs i negres de la vessant marítima, a la comarca del Maresme, i una mica menys perceptible en el vessant d’interior, a la comarca del Vallès Oriental.
Aquesta mineralitat li ve donada pel tipus de terrer, un subsòl granític que en la superfície es transforma en petits grans, els quals es denominen “sauló”. Un terrer amb una bona permeabilitat fa necessari que el cep necessiti aprofundir les seves arrels per buscar l’aigua i els diferents aliments que li aporta el terrer. Així, crea un petit “estrès”, que ben controlat ajuda també a regular la producció de raïm per cep. De fet, la petita diferència gustativa que podem apreciar en els vins elaborats al vessant marítim respecte dels elaborats en el vessant interior, és que els vins d’interior tenen l’acidesa més present.

Actualitat i futur
Els vuit cellers de la DO Alella tenen polítiques ben diferents a l’hora de conrear i triar la seva gamma de vins. Alguns encara arrosseguen una visió molt eclèctica del vi català, combinant la vessant més hedònica amb la més compromesa amb la recuperació varietal i territorial del vinyar alellenc. La bona notícia és que gairebé tots els cellers, amb més o menys mesura, estan compromesos amb una viticultura ecològica, fins i tot amb alguns vins naturals, i tots han començat una via per connectar amb l’adopció de la pansa blanca com a bandera de la zona.
Ara, però, amb la pansa blanca ja no hi ha prou. Hi ha qui està treballant per recuperar la pansa rosada, per reincorporar la picapoll blanca, per fer que sovintegi més la garnatxa blanca, i fins i tot hi ha qui treballa la sumoll negre. La DO Alella és petita i la recuperació varietal és més fàcil en espais més reduïts, en els quals el mateix esforç representa un percentatge molt més gran de la feina que queda per fer.
Alella pateix més que altres zones les collites. Potser perquè la mida dels cellers és més petita, i els mitjans són proporcionals. Però és una gran notícia que sigui sensible a les anyades, atès que el consumidor pot copsar que són vins que no tenen al seu servei una gran estructura de celler que pugui amagar el que ha passat a la vinya.
El futur passa, com a la resta de la vinya catalana, per les varietats tradicionals. De fet, en els darrers deu anys l’única proposta de la DO Alella, ha estat la pansa blanca. La resta de varietats, inclosa la garnatxa negra, no reben el mateix suport, potser perquè ningú creu que realment formin part del futur de la DO Alella.